Notícies

« Ves enrere

Tres projectes d’innovació de Vall d’Hebron, entre els 5 que desenvolupa la iniciativa Innòbics

30 de juny

Tres projectes d'innovació de Vall d'Hebron, entre els 5 que desenvolupa la iniciativa Innòbics

  • Avui s’ha celebrat la Jornada del primer any d’Innòbics, a la qual s’ha repassat l’activitat de la comunitat d’innovació oberta, que ja compta amb 1.400 professionals de l’ICS inscrits i més de 150 idees per millorar l’atenció a la ciutadania
  • El president de l’ICS, David Elvira, anuncia que el model d’innovació oberta de l’ICS s’obrirà a la ciutadania per millorar l’atenció sanitària entre tots
  • El model impulsa l’atenció a distància de grans cremats, un pla per atendre la depressió a l’atenció primària, l’atenció neonatal individualitzada a nadons prematurs, la telemedicina als centres d’atenció primària i la detecció d’immunodeficiències primàries a l’atenció primària

​El Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari impulsa tres dels cinc projectes que el model d’innovació oberta de l’Institut Català de la Salut (ICS), l’Innòbics ja ha consolidat per desenvolupar-los. Es tracta del projecte Telecremats d’atenció telemàtica a grans cremats, el d’atenció neonatal individualitzada, centrada en l’infant i en la inclusió de la família i l’aplicació d’un algoritme informàtic per a la detecció precoç de les immunodeficiències primàries a l’atenció primària.

Aquestes tres iniciatives seran una realitat gràcies a Innòbics, que avui ha celebrat el seu primer any de treball amb una jornada celebrada a l’Auditori Axa de Barcelona, amb 600 assistens. Un acte en el qual el president de l’ICS, David Elvira, ha assegurat que “en un any, hem creat un ecosistema innovador, amb una participació notable i l’aprovació de cinc projectes que es desenvoluparan en els propers mesos”. Elvira ha anunciat que el model s’obrirà més enllà de la institució i la intenció és que, de cara a l’any vinent, la ciutadania i altres agents de salut també hi puguin accedir.

Des de la posada en marxa d’Innòbics, ja s’hi ha implicat 1.400 professionals de l’ICS, s’hi ha presentat més de 150 d’idees i cinc d’elles ja s’han consolidat com a projectes a desenvolupar. Aquesta iniciativa de l’ICS permet que tots els professionals de l'entitat proposin idees innovadores per millorar l'atenció a la ciutadania i de l’organització. D’aquesta manera, la porta a la innovació s’obre a tot el personal de forma àgil i cooperativa a través d’una plataforma informàtica i una xarxa de professionals dedicats a la innovació a tot el territori.

Per implementar el model s'han constituït comissions d'innovació territorials (CITER), a cadascuna de les gerències territorials de la institució i s’han designat agents d’innovació a tots els territoris. Els agents d’innovació s’encarreguen de la gestió i coordinació diària d’Innòbics i s’han convertit en el punt de contacte entre els professionals dels territoris i la unitat d’innovació corporativa.

Aquesta metodologia d'innovació oberta a través de comunitats d'innovació, com Innòbics, ja s'aplica amb èxit en altres països com Noruega, Suècia, Dinamarca i el Regne Unit, on la utilitza el National Health Service. Precisament, el passat mes de maig l’ICS va passar a formar part d’una xarxa global d’innovació juntament amb la resta de països. D’aquesta manera, la innovació de l’organització creix més enllà de les seves fronteres.

La innovació esdevé clau en el futur de les institucions sanitàries i també és una eina de participació en aquests procés. A l'acte també va participar Francesc Iglesias, adjunt a la direcció i membre de la Comissió d’Innovació de l’Hospital, que va participar a la taula de debat sobre reptes i millores del model Innòbics. 

Els projectes que han estat aprovats en el primer any d’Innòbics són els següents:

Telecremats: Atenció telemàtica de grans cremats (Hospital Universitari Vall d’Hebron)

L’atenció superespecialitzada en el camp de les cremades afavoreix una assistència de gran qualitat centrada en el malalt però a la vegada comporta una reducció en l’accessibilitat de la ciutadania a aquests recursos per motius geogràfics. La creació de la plataforma de teleassistència Telecremats liderada per Joan Pere Barret, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, fomenta l’accessibilitat a l’atenció especialitzada amb alta qualitat i eficiència a distància per atendre pacients amb cremades d’alta complexitat. Una prova pilot realitzada amb l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa ha permès validar l’efectivitat de l’atenció telemàtica ja que en més de la meitat dels casos no va ser necessària la derivació a Vall d’Hebron. Amb aquesta prova pilot en marxa, l’impuls del model d’Innòbics permetrà que la resta de centres de l’ICS també es puguin connectar amb la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron.

Els grans objectius que persegueix aquest projecte, segons el seu impulsor Joan Pere Barret, són “la millora de la qualitat de l’atenció en el tractament de les cremades i oferir una medicina més humanitzada i propera”. Gràcies a la plataforma Telecremats disminueixen gairebé en un 60% els trasllats i les estades hospitalàries a la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron promovent que els pacients es quedin ingressats als centres hospitalaris més propers al seu domicili.

L’extensió de l’expertesa de la medicina especialitzada a tot el territori requerirà el desenvolupament d’un nou programari de teleassistència. Per Barret, “aquesta implantació canviarà el paradigma actual del tractament dels malalts cremats amb una migració de la medicina tradicional (el malalt va al metge especialista) a una medicina moderna basada en les tecnologies de la informació en la que el professional especialista acudeix allà on el malalt el requereix”.

La implantació del programa de Telecremats també inclou la formació per als professionals d’urgències de tots els centres i la creació de protocols d’actuació específics.

 

Projecte INDI: Un model per atendre la depressió major des de l’atenció primària (Gerència Territorial Camp de Tarragona)

El projecte INDI posa en marxa un model assistencial integral per millorar el maneig de la depressió en l’atenció primària. La idea ha estat impulsada per Enric Aragonès, metge de família del CAP Constantí (Gerència Territorial Camp de Tarragona) i investigador del Grup de Recerca en Salut Mental i Atenció Primària de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). La proposta, que ja ha estat validada en un assaig clínic en centres d’atenció primària de Tarragona, s’articula a través d’un programa de formació continuada, del desenvolupament d’eines clíniques de suport a la presa de decisions, de la realització de sistemes de registre, de millores organitzatives, de la coordinació entre nivells assistencials i de l’apoderament dels pacients. Per Aragonès, un dels eixos punters del projecte és “la potenciació del paper de la infermeria en l’atenció dels pacients amb depressió”.

Aragonès i el seu equip d’investigadors tenen ara sis mesos per poder dissenyar la fase pilot i definir el quadre de comandament integral i els indicadors d’avaluació, així com establir les fases d’implementació.

 

Atenció neonatal individualitzada, centrada en l’infant i en la inclusió de la família (Hospital Universitari Vall d’Hebron)

El nounat prematur es troba en una situació de vulnerabilitat important, que s’incrementa per l’impacte que suposa l’ingrés hospitalari. La formació i la capacitació de la infermeria i de la família perquè aquesta darrera assumeixi certes funcions de cures del nounat millora els resultats de l’infant, amb una disminució de les seqüeles i una major qualitat de vida.

El projecte d’atenció neonatal individualitzada, centrada en l’infant i en la inclusió de la família (NIDCAP) –impulsada per  Josep Perapoch López, cap de Secció de Neonatologia del Servei de Pediatria de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron–  inclou la formació de professionals i famílies i el seguiment de protocols específics per al nou procés d’atenció.

Després d’una fase pilot inicial a Vall d’Hebron el model s’estendrà a la resta d’hospitals de l’ICS.

Amb aquest projecte s’introduirà el nou paradigma de desenvolupament global i futur de l’individu, més enllà del model clàssic de curació de la malaltia i les seves complicacions.

 

Telemedicina (Gerència Territorial Catalunya Central)

Un dels problemes de l’atenció dermatològica són les demores per a les visites amb especialistes (dermatòlegs). La introducció de les fotografies d’alta qualitat de les lesions, obtingudes en les consultes externes d’atenció primària, a la història clínica electrònica permet el telediagnòstic del dermatòleg. D’aquesta manera no és necessària la programació de consultes externes dels especialistes. Aquest projecte ha estat impulsat per Josep Vidal Aladell, metge de família de la Gerència Territorial Catalunya Central.

La inclusió dels resultats de la visita d’atenció primària i les fotografies en la història clínica electrònica generen una agenda de sol·licitud d’informe del professional de dermatologia, que es reserva un temps per a aquests informes  dins de la seva organització del treball i disponibilitat.

La fase pilot es realitzarà a les comarques del Bages, Berguedà, Osona i Anoia (Catalunya Central). Després de l’anàlisi d’impacte es podrà estendre a d’altres territoris. En la prova inicial al Bages i el Berguedà el nou procés d’atenció ha tingut una gran acceptació dels usuaris i dels professionals.

 

Aplicació d’un algoritme informàtic per a la detecció precoç de les immunodeficiències primàries a l’atenció primària (Hospital Universitari Vall d’Hebron)

Les immunodeficiències primàries (IDP) són malalties genètiques que afecten a Catalunya entre 3.700 i 6.200 persones. Causen processos infecciosos greus especialment en els casos que no estaven detectats. El projecte ‘Aplicació d’un algoritme informàtic per a la detecció precoç de les immunodeficiències primàries a l’atenció primària’ –de Pere Soler Palacín, metge adjunt del Servei de Pediatria de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron– proposa incloure un procediment informàtic basat en un algoritme diagnòstic que assenyala a les històries clíniques els casos d’IDP, a partir d’una sèrie de senyals d’alarma.

L’ús de l’algoritme detectarà els signes d’alarma, codificats al sistema pels professionals d’atenció primària que atenen el pacient, per identificar els possibles casos d’IDP, i  permetrà fer la profilaxi de complicacions i el seguiment adequat. Tot plegat ha demostrat millors resultats en la qualitat de vida del pacient i el cost de l’atenció. Aquest model afavorirà una millor coordinació entre els professionals de l’atenció primària i la unitat d’expertesa clínica del Servei de Pediatria de Vall d’Hebron. La fase pilot es desenvoluparà en els centres del Servei d’Atenció Primària Muntanya de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat.