Voleu ser donants

La donació i el trasplantament

Què és el trasplantament?

El trasplantament consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit deteriorat per un altre que funciona correctament. És un tractament que serveix per millorar les condicions i la qualitat de vida de determinats malalts i que per a d'altres constitueix l'única esperança de curar la seva malaltia i, per tant, de conservar la vida amb una qualitat acceptable.

Qui pot beneficiar-se d'un trasplantament?

Tots el malalts amb insuficiència renal que són tributaris d'un tractament de diàlisi tres cops la setmana per poder sobreviure; els malalts que pateixen determinades malalties incurables de cor, fetge o pulmó amb una esperança de vida curta; els malalts amb una diabetis no controlable que els pot conduir a la ceguesa i a la insuficiència renal; els malalts cecs per diferents causes; i també els malalts que requereixen la reposició d'algun tipus de teixit. Són moltes, doncs, les persones que es poden beneficiar d'un trasplantament.

Quines parts del cos són útils per a un trasplantament?

A part dels òrgans sòlids (ronyons, fetge, cor, pulmons i pàncrees), també es poden trasplantar teixits com ara ossos, pell, vàlvules cardíaques, segments vasculars, còrnies, cultius cel·lulars i cèl·lules de progenitors de l'hemopoesi (medul·la òssia, sang de cordó umbilical, sang perifèrica).

Què és la donació?

La donació és un acte altruista pel qual una persona, o la seva família, manifesta la voluntat que, a partir del moment de la seva mort, qualsevol part del seu  cos que sigui apta per al trasplantament pugui ser utilitzada per ajudar altres persones. A més del trasplantament procedent de donant cadàver, un malalt també pot rebre un òrgan o un teixit d'un donant viu. La immensa majoria dels trasplantaments són de donant cadàver, però en determinades circumstàncies es pot obtenir un òrgan (un ronyó, per exemple) o una part d'un òrgan (part del fetge), o una part de teixit (membrana amniòtica o teixit ossi procedent d'una intervenció), o cèl·lules per a cultiu, a partir d'un donant viu, sempre que aquest fet no representi posar en perill la seva vida.

Qui pot ser donant d'òrgans i teixits?

Qualsevol persona és donant potencial, sempre que en vida no s'hagi manifestat en contra de la donació. Les condicions clíniques en el moment de la mort determinaran els òrgans i teixits que són vàlids per al trasplantament. En el cas de menors d'edat i discapacitats, haurà de respectar- se la voluntat de les persones que en tinguin la pàtria potestat (Llei 30/1979).

Pel que fa a la donació de viu, d'acord amb la normativa vigent que preveu i regula aquesta possibilitat, es limitarà a situacions en les quals puguin esperar-se grans possibilitats d'èxit del trasplantament. En principi, pot ser donant viu qualsevol persona adulta i sana, però no es pot oblidar que aquesta situació també comporta una sèrie de riscos, com qualsevol operació quirúrgica.

En quines circumstàncies ha de produir-se la mort per poder donar els òrgans i teixits?

Per poder donar els òrgans i els teixits, el donant ha de morir en un hospital (després d'una aturada irreversible de les funcions cerebrals o de les funcions cardiorespiratòries, sense que hi hagi possibilitat de recuperació): només d'aquesta manera podrà mantenir-se el cos artificialment des del moment de la mort fins al de l'extracció. En el cas del teixit ocular, no importa el lloc on es produeixi la mort, l'extracció es pot retardar unes hores.

Què s'ha de fer per ser donant?

Quan una persona es planteja la possibilitat de ser donant i decideix fer donació dels seus òrgans i teixits amb la finalitat que siguin trasplantats per ajudar altres persones, la primera cosa que ha de fer, i la més important, és comunicar la seva decisió a la família i els amics més íntims. Ells seran els primers a qui es consultarà la possibilitat de la donació després de la mort, esperant que respectin la voluntat del donant.

També es pot emplenar un carnet de donant i portar-lo sempre amb la documentació personal com a testimoni de la decisió presa. És un carnet que no us compromet i del qual us podeu desfer en qualsevol moment, si canvieu d'opinió.

Com es respectarà la voluntat del donant d'òrgans i teixits després de la seva mort?

Quan s'ha fet tot el possible, s'han utilitzat tots els mitjans per salvar la vida d'una persona i els metges no relacionats amb els trasplantaments confirmen el caràcter irreversible del procés, es certificarà la mort del pacient d'acord amb els criteris mèdics i legals establerts en aquests casos.

Un cop certificada la mort, l'equip mèdic de trasplantaments valorarà quins òrgans i teixits poden servir per millorar la salut o curar altres persones. Si la donació és possible, el coordinador hospitalari de trasplantaments comprovarà la voluntat expressada en vida pel donant amb tots els mitjans al seu abast, però principalment ho consultarà a la seva família.

Què succeeix després d'extreure'n els òrgans i teixits?

No hi ha cap diferència amb relació a una altra mort hospitalària. L'extracció d'òrgans i teixits, que es fa en condicions estèrils i en una sala d'operacions apropiada, és una operació practicada per un equip mèdic i d'infermeria qualificat. El cos no queda desfigurat i sempre és tractat amb el màxim respecte.

Quan es pot fer un trasplantament de donant viu?

Es pot trasplantar una part del fetge o també un ronyó procedents de donant viu. En determinats països, bàsicament per raons culturals o per manca d'òrgans de donant cadàver, la majoria de trasplantaments es fan amb òrgans de donant viu.

D'altra banda, alguns trasplantaments de teixits també poden procedir de donant viu, com el teixit ossi, la membrana amniòtica i els cultius cel·lulars, i el trasplantament de cèl·lules progenitores de l'hemopoesi (les cèl·lules mare de les cèl·lules de la sang) es fa de donant viu.