Publicador de contenidos

Volver a la página índice
« Atrás

Francesc Torres, Premi Nacional de Belles Arts de la Generalitat l'any 2001 és l'artista solidari d'enguany amb l'Hospital Universitari Vall d'Hebron

11-12-12

Francesc Torres, Premi Nacional de Belles Arts de la Generalitat l'any 2001 és l'artista solidari d'enguany amb l'Hospital Universitari Vall d'Hebron

El gerent de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, José Jerónimo Navas ha presidit avui l'acte d'inauguració de l'exposició i d'agraïment a la donació artística solidària que ha fet l'artista Francesc Torres al fons d'art de l'Hospital, en el marc del Programa Cultura i Salut. L'acte s'ha celebrat al vestíbul de la sala d'actes del Pavelló Docent amb l'assistència del reconegut fotògraf barceloní amb una llarga trajectòria, compromesa i crítica.

Francesc Torres està estretament vinculat a Vall d'Hebron des de l'any 2010 quan va rebre un trasplantament de fetge i, després, va proposar la realització d'un projecte artístic sobre trasplantament amb pacients i professionals de l'Hospital que té com a finalitat l'edició posterior d'un llibre.

Des d'avui han quedat exposades un total de 3 fotografies de gran format de Francesc Torres al mateix vestíbul de Pavelló Docent. L'exposició es titula Taxis de Nova York i segons explica el seu autor, es tracta d'unes fotografies que va fer el 2006 amb la seva primera càmera digital professional. "Des de la balconada del meu apartament a Bleecker street veia passar la vida de la ciutat i els seus elements visuals més característics, entre ells els taxis grocs que són una marca d'identificació novaiorquesa. Van sempre llançats, és una qüestió d'ètica professional. Vaig començar a fotografiar-los amb exposicions molt lentes a mà alçada, seguint el moviment del cotxe i obrint i tancant el zoom segons m'interessés. Els resultats semblen aquarel·les fetes a mà".

Torres defineix aquestes fotografies com un intent de captar "moments contradictoris d'espera estàtica dins d'un habitacle que es mou" en relació amb el fet que "quan veig un taxi sempre em pregunto qui pot anar en el seient posterior i per quin motiu. Tots hem pres un taxi per infinitat de raons. Les hi ha de simples i pelegrines i també les hi ha d'urgents, emocionalment importants, dures i fins i tot decisives en la vida d'un, com quan em van cridar a la nit del 5 d'octubre de 2010 des de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Havia de presentar-me en el terme d'una hora per ser operat del trasplantament de fetge que em va salvar la vida. Vaig arribar en taxi".

Nascut a Barcelona el 1948, les creacions de Francesc Torres es mouen en el camp conceptual i de la reflexió sociològica, amb muntatges com ara La casa de tothom es crema (1976), Aquest és un muntatge que té per títol... (1979) o The eat of the Dragon (1981). Posteriorment ha realitzat altres instal·lacions, entre les quals destaquen: Field of Action (1982), The Gladiator's Attic (1985), Paths of Glory (1985), Belchite-South Bronx (1987), Oikonomos (1989) i El carro de fenc (1991).

L'any 1991 el Centre d'Art Reina Sofía de Madrid li dedicà una exposició antològica i l'any 1996 presentà el seu treball a l'IVAM de València. L'any 1998 presentà l'exposició Francesc Torres. Història del pensament polític europeu des de la Revolució Americana fins a la caiguda del mur de Berlín a les Sales Municipals de Girona. El 1991 li fou atorgat el Premi Nacional de Belles Arts de la Generalitat. Entre les exposicions posteriors destaquen Circuitos Cerrados (2000) la retrospectiva al MACBA i Da Capo (2009), per la qual rebé el Premi Nacional d'Arts Visuals.

Torres va viure a París a finals dels 60. El 1972 es va traslladar a Estats Units: primer a Chicago i dos anys més tard a Nova York, on segueix tenint estudi. Entre 1986 i 1988 va residir a Berlín gràcies a un programa d'intercanvi acadèmic del govern alemany. Des d'octubre de 2001 viu a Barcelona. Ha exposat en destacats espais museístics com el Whitney Museum of American Art i el Museu d'Art Modern ambdós a Nova York, el Carnegie Institute (Pittsburgh), el Los Angeles Museum of Contemporary Art, la National galerie (Berlín), el Stedelijk Museum (Amsterdam, el Rudolfinum de Praga, el Museu Estatal Rus (Sant Petersburg), el Massachusetts Institute of Technology, MIT (Cambridge, Mass.), el Museu Guggenheim Bilbao, la Fundació Joan Miró, l'Institut Valencià d'Art Modern IVAM (València); al Centre d'Art Santa Mònica (Barcelona), i l'International Center of Photography (Nova York).