Publicador de contenidos

Volver a la página índice
« Atrás

La Dispèpsia Funcional està associada a alteracions al duodè molt semblants a les de la Síndrome de l'Intestí Irritable

8 de maig de 2013

La Dispèpsia Funcional està associada a alteracions al duodè molt semblants a les de la Síndrome de l'Intestí Irritable

Un equip del grup de recerca en Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que estudia la Síndrome de l'Intestí Irritable, ha descrit alteracions estructurals en el duodè dels pacients amb Dispèpsia Funcional (digestions pesades). Tal com indica el seu nom, la Dispèpsia funcional s'ha considerat fins avui un problema més funcional que orgànic, però ara, per primera vegada, un estudi descriu alteracions biològiques associades a aquest problema tan comú. Aquestes alteracions es fonamenten en canvis a nivell de la mucosa del duodè que es tradueixen en una major permeabilitat de la barrera intestinal i inflamació. Tot això permetrà, a llarg termini, identificar dianes diagnòstiques i terapèutiques específiques per aquesta malaltia.

 

Els resultats d'aquest estudi, publicats a la revista GUT i realitzats en col·laboració amb l'equip del Dr. Ricard Farré, integrant del Translational Reseach Center for Gastrointestinal Disorders, concreten les lesions trobades a nivell duodenal però, a més, aporten llum sobre l'origen molecular d'aquesta malaltia. Així, tal com va passar amb la Síndrome de l'Intestí Irritable l'any passat, i gràcies a un estudi del mateix grup, aquesta troballa suposa un canvi de paradigma respecte a la Dispèpsia funcional i incorpora una nova visió sobre aquesta malaltia. A més, "l'enorme similitud entre aquestes troballes a nivell de la mucosa duodenal i les trobades en la resta de l'intestí en relació al Síndrome de l'Intestí Irritable, fa suposar que l'origen de la malaltia és molt semblant, encara que amb manifestacions en diferents localitzacions del tub digestiu", explica el Dr. Javier Santos, responsable d'aquesta línia d'estudi del grup de Recerca en Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR.

Dispèpsia funcional: de l'origen emocional al descobriment de les seves causes orgàniques

Els especialistes anomenen dispèpsia a qualsevol trastorn que pertorba la digestió (problemes de motilitat gastrointestinal o hipersensibilitat gàstrica), el que es coneix popularment com digestions pesades. Afecta un 20-40% de la població i sol produir símptomes a la part alta de l'aparell digestiu, sent els més freqüents el malestar abdominal, dolor i cremor epigàstrica, sensació de plenitud, nàusees i vòmits, i gairebé sempre associats amb la ingestió d'aliments. De vegades, quan apareix de forma puntual, sol tenir una causa identificada i és reversible, però de vegades és recurrent i crònic. Pot ser a causa de lesions patològiques evidents (tumors, úlceres gàstriques o duodenals, etc.) Però, en més de la meitat dels casos, quan es descarten totes les lesions orgàniques causants d'aquesta síndrome, malalties sistèmiques o metabòliques, se sol fins i tot associar a l'estrès o trastorns emocionals, com succeeix amb la Síndrome de l'Intestí Irritable i és el que es coneix com Dispèpsia Funcional. Aquesta Dispèpsia Funcional és molt comuna però molt desconeguda i sense un tractament eficaç més enllà del simptomàtic. La malaltia es produeix generalment de forma ocasional i aïllada però pot arribar a fer-se crònica ja sigui perquè es perllonga en el temps o perquè es repeteix sovint. Aquesta simptomatologia pot durar, fins i tot, anys seguits i encara que no constitueix un problema de salut important, altera considerablement la qualitat de vida dels pacients.

Fa temps que ja es treballava amb la hipòtesi que hauria d' existir algun tipus d'alteració i deteriorament de la funció de la barrera intestinal del duodè en els pacients amb Dispèpsia. Però no ha estat fins a la publicació dels resultats d'aquest estudi que s'han pogut demostrar aquestes suposicions. "El nostre grup ha descrit per primera vegada alteracions en la permeabilitat de la barrera intestinal a aquest nivell. A més, hem identificat un perfil anormal de l'expressió de diverses de les proteïnes d'adhesió entre cèl·lules i una inflamació de la mucosa duodenal que es demostra amb una major presència de cèl·lules immunològiques com els mastòcits i els eosinòfils", explica el Dr. Javier Santos del VHIR. L'estudi a més ha demostrat, segons el Dr. Santos, "una associació significativa entre el nivell d'expressió de diverses proteïnes d'adhesió entre cèl·lules de la membrana intestinal, el grau d'augment de la permeabilitat i la gravetat de la inflamació". Tot això perpetua la inflamació i el deteriorament de la mucosa del duodè i dóna lloc a la simptomatologia coneguda d'aquesta síndrome.

Igual que va passar l'any passat amb l'estudi d'aquest mateix grup, que va aportar la base molecular de les lesions orgàniques en la Síndrome de l'Intestí Irritable, ara el canvi de paradigma tindrà lloc amb la Dispèpsia Funcional. Donada la llarga durada i dificultats en el tractament d'aquesta malaltia, qualsevol canvi en la fisiopatologia de la dispèpsia pot suposar una gran novetat per a aquests pacients. "Totes les dades trobades des que vam començar a estudiar la Síndrome de l'Intestí Irritable, primer, i ara la dispèpsia, han anat donant forma a un nou enfocament diagnòstic. Fins ara, el diagnòstic se sustentava, fonamentalment, en la naturalesa crònica dels símptomes sense l'existència de signes evidents de malaltia orgànica", puntualitza el Dr. Javier Santos. "Ara ja no és així i ja no hi ha excuses per no centrar esforços a buscar dianes terapèutiques orientades a restaurar el correcte funcionament de la barrera intestinal com a eix central del tractament d'aquests pacients".