| Història
L'Hospital Universitari
Vall d'Hebron, avui el primer complex
hospitalari de Catalunya, és el fruit d'un dinàmic procés de desenvolupament
a partir d'un nucli hospitalari inicial projectat l'any 1947 i inaugurat
el 1952. Va néixer com un hospital general, amb una primera definició
de "residència", que li conferia el caràcter d'instal·lació sanitària
"tot terreny" dins la xarxa hospitalària de l'Estat.
L'evolució de l'atenció sanitària als anys 60, especialment en les àrees de diagnòstic
i tractament, imposaren un nou model que incloïa espais de suport i nous hospitals
especialitzats. A més de l'Hospital General, que avui aplega totes les especialitats
de medicina interna i la seva activitat quirúrgica, es crearen els hospitals Maternal
i Infantil (més tard units en un de sol), el de Traumatologia i Rehabilitació
i, finalment, s'incorporà la Clínica Quirúrgica Adrià.
S'alçaren nous centres
docents, administratius, laboratoris i altres instal·lacions. I aquell
primitiu àmbit a la part alta de Barcelona, sota la serra de Collserola,
es va anar convertint en una autèntica ciutat al servei de la salut,
lligada a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'Hospital Universitari
Vall d'Hebron reuneix
avui un complex de més de vint edificis, en els quals s'apleguen equipaments
molt sofisticats, i on treballen i circulen milers de persones cada
dia.
Aquesta concentració d'immobles i tecnologia punta no ha de fer oblidar que els
hospitals i els seus professionals continuen sent el cor de la institució, i que
tota la xarxa de suport està al servei d'un sol objectiu: l'atenció sanitària
a la societat catalana, en la recerca de la màxima qualitat assistencial.
Gràcies a la categoria professional de les persones que hi treballen, l'Hospital
Universitari Vall d'Hebron
s'ha convertit en un centre de referència d’àmbit internacional, especialment
en els casos més complexos (cremats i grans trasplantaments), i també per la seva
funció investigadora. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron
se situa sempre en els primers llocs del rànquing espanyol per la qualitat científica.
Al llarg d'aquesta història,
la vella “residència” ha anat canviant al ritme de l'evolució de la societat catalana
i espanyola. Han millorat els nivells socioeconòmics i culturals. Han desaparegut
algunes malalties clàssiques (poliomielitis, xarampió, deshidratacions...), però
n'han aparegut de noves (drogodependències, sida). La gran capacitat d'adaptació
i de resposta dels professionals que han treballat i treballen a Vall d'Hebron
ha permès situar els seus centres com a capdavanters en la seva especialitat.
S'obre ara una nova etapa
de la sanitat pública catalana, que condueix cap a un model sanitari més competitiu.
L' Hospital Universitari Vall d'Hebron es
disposa a iniciar un procés de transformació permanent que li permetrà adaptar-se
a l'evolució històrica de la societat postindustrial i a les necessitats dels
ciutadans de Catalunya. |