Voluntat de servei
S'alçaren també nous centres docents, administratius, laboratoris i altres instal·lacions. I aquell primitiu àmbit sanitari, situat a la part alta de Barcelona, sota la serra de Collserola, es va anar convertint en una autèntica ciutat al servei de la salut, lligada a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’Hospital Universitari Vall d'Hebron reuneix avui un complex de més d’una dotzena d’edificis, en els quals s'apleguen equipaments molt sofisticats, i on treballen i circulen milers de persones cada dia.
L’Hospital Vall d'Hebron està en un procés permanent de transformació, amb l’objectiu d’adaptar-se a l'evolució històrica de la societat, a les noves necessitats dels ciutadans de Catalunya i als reptes del segle XXI.
|
El conjunt de centres
que componen l’Hospital Universitari Vall d'Hebron, avui el primer complex
de serveis sanitaris de Catalunya, va néixer a partir d'un nucli
hospitalari inicial projectat l'any 1947 i inaugurat el 1955, ara fa
gairebé mig segle. Era un hospital general, amb una primera definició
de "residència", que li conferia el caràcter
d'instal·lació sanitària “tot terreny” dins la
xarxa hospitalària de l'Estat.
L'evolució
de l'atenció sanitària als anys 60, especialment en les
àrees de diagnòstic i tractament, imposà un nou
model que incloïa més centres específics i serveis
de suport. Al voltant de l'Hospital General, que avui aplega totes les
especialitats de medicina interna i la seva activitat quirúrgica,
es crearen els hospitals Maternal i Infantil (més tard units
en un de sol), i el de Traumatologia i Rehabilitació. Finalment,
s'incorporà la Clínica Quirúrgica Adrià,
avui desapareguda i substituïda per la Unitat de Cirurgia sense
Ingrés del Parc Sanitari Pere Virgili.
Aquesta concentració
d'immobles i tecnologia punta, que acull i dóna suport a professionals
i experts de gran prestigi, està al servei d'un sol objectiu:
l'atenció sanitària prioritària a la societat catalana,
en la recerca de la màxima qualitat assistencial. L’Hospital
Vall d'Hebron s'ha convertit en un centre de referència d’àmbit
estatal i internacional, especialment en els casos més complexos,
i també per la seva funció investigadora i docent.
Al
llarg d'aquesta història, la vella “residència” ha anat
canviant al ritme de l'evolució de la societat catalana i espanyola.
Han millorat els nivells socioeconòmics i culturals. Han desaparegut
algunes malalties clàssiques, però n'han aparegut de noves.
La capacitat d'adaptació i de resposta dels professionals que
han treballat i treballen a Vall d'Hebron ha permès situar els
seus centres com a capdavanters en la seva especialitat.