El conjunt de centres que componen l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, avui el primer complex de serveis sanitaris de Catalunya, va néixer a partir d'un nucli hospitalari inicial projectat l'any 1947 i inaugurat el 1955, ara fa gairebé mig segle. Era un hospital general, amb una primera definició de "residència", que li conferia el caràcter d'instal·lació sanitària "tot terreny" dins la xarxa hospitalària de l'Estat.

L'evolució de l'atenció sanitària als anys 60, especialment en les àrees de diagnòstic i tractament, imposaren un nou model que incloïa nous centres especialitzats i espais de suport. Al voltant de l'Hospital General, que avui aplega totes les especialitats de medicina interna i la seva activitat quirúrgica, es crearen els hospitals Maternal i Infantil (més tard units en un de sol), i el de Traumatologia i Rehabilitació. Finalment, s'incorporà la Clínica Quirúrgica Adrià, que aviat desapareixerà, i serà substituïda per la Unitat de Cirurgia sense Ingrés del Parc Sanitari Pere Virgili.

S'alçaren també nous centres docents, administratius, laboratoris i altres instal·lacions. I aquell primitiu àmbit a la part alta de Barcelona, sota la serra de Collserola, es va anar convertint en una autèntica ciutat al servei de la salut, lligada a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'Hospital Vall d'Hebron reuneix avui un complex de més de quinze edificis, en els quals s'apleguen equipaments molt sofisticats, i on treballen i circulen milers de persones cada dia.

Aquesta concentració d'immobles i tecnologia punta, que acull i dóna suport a professionals i experts de gran prestigi, està al servei d'un sol objectiu: l'atenció sanitària a la societat catalana, en la recerca de la màxima qualitat assistencial. L'Hospital Vall d'Hebron s'ha convertit en un centre de referència d'àmbit estatal i internacional, especialment en els casos més complexos, i també per la seva funció investigadora i docent.

Al llarg d'aquesta història, la vella "residència" ha anat canviant al ritme de l'evolució de la societat catalana i espanyola. Han millorat els nivells socioeconòmics i culturals. Han desaparegut algunes malalties clàssiques, però n'han aparegut de noves. La capacitat d'adaptació i de resposta dels professionals que han treballat i treballen a Vall d'Hebron ha permès situar els seus centres com a capdavanters en la seva especialitat.

L'Hospital Vall d'Hebron està en un procés permanent de transformació amb l'objectiu d'adaptar-se a l'evolució històrica de la societat, a les noves necessitats dels ciutadans de Catalunya i als reptes del segle XXI.