El conjunt dels Hospitals Vall d'Hebron, avui el primer complex hospitalari de Catalunya, és el fruit d'un dinàmic procés de desenvolupament a partir d'un nucli hospitalari inicial projectat l'any 1947 i inaugurat el 1952. Va néixer com un hospital general, amb una primera definició de "residència", que li conferia el caràcter d'instal·lació sanitària "tot terreny" dins la xarxa hospitalària de l'Estat.

L'evolució de l'atenció sanitària als anys 60, especialment en les àrees de diagnòstic i tractament, imposaren un nou model que incloïa espais de suport i nous hospitals especialitzats. A més de l'Hospital General, que avui aplega totes les especialitats de medicina interna i la seva activitat quirúrgica, es crearen els hospitals Maternal i Infantil (més tard units en un de sol), el de Traumatologia i Rehabilitació i, finalment, s'incorporà la Clínica Quirúrgica Adrià.

S'alçaren nous centres docents, administratius, laboratoris i altres instal·lacions. I aquell primitiu àmbit a la part alta de Barcelona, sota la serra de Collserola, es va anar convertint en una autèntica ciutat al servei de la salut, lligada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els Hospitals Vall d'Hebron reuneixen avui un complex de més de quinze edificis, en els quals s'apleguen equipaments molt sofisticats, i on treballen i circulen milers de persones cada dia.

Aquesta concentració d'immobles i tecnologia punta no ha de fer oblidar que els hospitals i els seus professionals continuen sent el cor de la institució, i que tota la xarxa de suport està al servei d'un sol objectiu: l'atenció sanitària a la societat catalana, en la recerca de la màxima qualitat assistencial.

Gràcies a la categoria professional de les persones que hi treballen, els Hospitals Vall d'Hebron s'han convertit en un centre de referència d’àmbit internacional, especialment en els casos més complexos (cremats i grans trasplantaments), i també per la seva funció investigadora i docent. Els Hospitals Vall d'Hebron se situen sempre en els primers llocs del rànquing espanyol per la qualitat científica.

Al llarg d'aquesta història, la vella "residència" ha anat canviant al ritme de l'evolució de la societat catalana i espanyola. Han millorat els nivells socioeconòmics i culturals. Han desaparegut algunes malalties clàssiques (poliomielitis, xarampió, deshidratacions...), però n'han aparegut de noves (drogodependències, sida). La gran capacitat d'adaptació i de resposta dels professionals que han treballat i treballen a Vall d'Hebron ha permès situar els seus centres com a capdavanters en la seva especialitat.

Els Hospitals Vall d'Hebron estan en un procés permanent de transformació amb l’objectiu d’adaptar-se a l'evolució històrica de la societat, a les noves necessitats dels ciutadans de Catalunya i als reptes del segle XXI.